C I L M A | Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona
C I L M A | Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona
Eficiència Energètica i Energies Renovables
Activitats i projectes
INFORME ACTUALITZAT 2010 - VIABILITAT DE SOTERRAMENT EN CORRENT ALTERN AMB CABLE AÏLLAT XLPE DE LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ DE 400 kV DOBLE CIRCUIT A LES COMARQUES DE GIRONA
Informe actualitzat sobre la viabilitat del soterrament de la MAT a les comarques gironines per donar resposta als informes encarregats per la Direcció General d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya.
Nota de premsa - Decàleg soterrament MAT - Juliol 2010
Presentació i visita a un equipament municipal a Aiguaviva que funciona amb energia solar i geotèrmica. 2010
L'Assemblea General del CILMA s'ha celebrat en el centre polivalent "La Torrentera" d'Aiguaviva, que l'any 2008 va ser guardonat pel premi medi ambient a iniciatives locals del CILMA. En aquest acte es va presentar l'aplicació de les energies renovables en aquest equipament municipal i el funcionament d'altres instal·lacions a càrrec dels responsables de l'empresa instal·ladora.
Mèmoria Centre "La Torrentera" Aiguaviva. 2010
Presentació de l'aprofitament de l'energia geotèrmica i exemples d'instal·lacions. Aiguaviva 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Figueres 16.02.2010
Aquest estudi té com a objectiu definir i analitzar models i sectors d'implantació de l'energia eòlica a l'Alt Empordà, avaluant les possibilitats i els requeriments del territori, valorant el potencial energètic i proposant un model de gestió comarcal que permeti a les administracions locals de l’Alt Empordà proposar un escenari de desenvolupament de l’energia eòlica a la comarca.
Aquest estudi es va encarregar a l'Institut Cerdà, per l'Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i el CILMA.
Presentació estudi "Orientació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Figueres febrer 2010
Mapa dels sectors d’implantació possible d’energia eòlica.
Mapa amb els aerogeneradors projectats
Mapa del sector proposat pel Consell Comarcal de l'Alt Empordà
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 1.1 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 1.2 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 1.3.1 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 1.3.2 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 1.4 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 1.5 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 1.6 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 2.1 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 2.2 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 3 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Fase 4 - 2010
Estudi "Ordenació territorial dels parcs eòlics a l'Alt Empordà". Annex - 2010
VIABILITAT DE SOTERRAMENT EN CORRENT ALTERN AMB CABLE AÏLLAT XLPE DE LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ DE 400 kV DOBLE CIRCUIT A LES COMARQUES DE GIRONA
Presentació l’11 de juliol de 2009 en el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
Presentació de l'informe. 11 de Juliol de 2009
Notícia TV3 presentació Informe MAT. 11 juliol 2009
(1) Estudi d’alternatives de les Línies Elèctriques d’Alta Tensió Bescanó-Riudarenes i Bescanó-Santa Llogaia. IM3, Ingenieros Emetres SL. Novembre 2006
L’objecte del present estudi és avaluar diferents escenaris de la xarxa de transport per al subministrament elèctric a les comarques gironines, determinar-ne els límits de proveïment energètic d’acord amb la dinàmica de creixement de la demanda i proposar alternatives raonables de traçat per a les noves línies elèctriques d’alta tensió.
(2) Estudi valors naturals, paisatgístics i patrimonials en l'àrea del projecte "Línia elèctrica 400kV a la subestació de Riudarenes des de la de Sentmenat-Vic-Bescanó". Fractàlia 2007
Aquest estudi té com a objectiu determinar els valors naturals, paisatgístics i patrimonials que es troben en la zona on es proposa implantar la línia elèctrica d’alta tensió (400 kV)d’entada i sortida a la subestació de Riudarenes des de la nova línia Sentmenat-Vic-Bescanó de Red Eléctrica de Espanya, S.A.
Estudi realitzat per Consultoria i Estudis Ambientals Fractàlia i La Copa sccl.
Per obtenir el mapes cal demanar-los a la Secretaria Tècnica del CILMA
(3) Annex a la Valoració del Medi Natural, patrimonial i paisatgístic a l’entorn del traçat de la MAT i la subestació de Riudarenes i de Bescanó: Redacció de conclusions”. La Copa, maig de 2007
(4) Informe preliminar sobre la reestructuració de les Xarxes MAT-EAT de Catalunya en la perspectiva del TGV Perpinyà-Barcelona. Daniel Depris. Novembre 2007
Aquest informe té l’objectiu de definir els grans eixos d’un possible estudi més aprofundit per a protegir els llocs d’interès, les persones i els béns tenint en compte solucions elèctriques subterrànies.
Resum Informe preliminar. Daniel Depris. Octubre 2007
Informe preliminar. Cap. I i II. Daniel Depris.
Informe preliminar. Cap. III, IV i V. Daniel Depris.
(5) Informe sobre experiències de soterrament de línies de molt alta tensió, Josep Puig i Boix, Dr. Eng. industrial i professor de la UAB, 2008
(6) Informe de viabilitat tècnico-econòmica del soterrament de la línia d'alta tensió en el corredor d'infraestructures de Girona. Tram Bescanó-Santa Llogaia i ramal de Riudarenes.Fractàlia
En aquest estudi, un equip d’enginyers industrials analitza les solucions tècniques a les possibles incidències o complicacions (potència de curtcircuit pel TGV, rectificació d’ones, compensació de reactiva i estabilitat de la xarxa), que poden aparèixer en aquests trams si s’apliquen les diferents tecnologies actuals en soterrament de línies de 400 kV.
Així mateix, la participació a l’estudi de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona ha permès calcular les despeses directes (construcció, gestió i pèrdues), com també les indirectes (expropiació, pèrdua de valor de l’habitatge i el terreny, impacte a la degradació del paisatge i pèrdua de competitivitat en el sector turístic) de cada una de les alternatives estudiades.
Informe viabilitat tècnico-econòmica soterrament MAT. Juliol 2008
Informe soterrament MAT Mapa 1 Situació
Informe soterrament MAT Mapa 2.0 Alternativa 0
Informe soterrament MAT Mapa 2.0 Alternativa 0 Bis
Informe soterrament MAT Mapa 2.1 Alternativa 1
Informe soterrament MAT Mapa 2.2 Alternativa 2A
Informe soterrament MAT Mapa 2.2 Alternativa 2B
Informe soterrament MAT Mapa 2.3 Alternativa 3A
Informe soterrament MAT Mapa 2.3 Alternativa 3B
Informe soterrament MAT Mapa 2.4 Alternativa 4A
Informe soterrament MAT Mapa 2.4 Alternativa 4B
Informe soterrament MAT Mapa 2.5 Alternativa 5
Informe soterrament MAT Mapa 2.6 Alternativa 6
Informe soterrament MAT Mapa 2.7 Alternativa 7
Informe soterrament MAT Mapa 4 Espais d'interès natural
Informe soterrament MAT Mapa 5 Habitatges
(7) Informe sobre la viabilidad de canalizar mediante cable aislado enterrado la línea de 400kV Santa Llogaia-Bescanó y el ramal de Riudarenes. Taller d'Estudis PALOP. Maig 2009
(8) Estudi de minimització dels impactes ocasionats per les subestacions de la MAT a les comarques gironines. Most Enginers SL. Gener 2009
Estudi de minimització dels impactes ocasionats per les subestacions de la MAT a les comarques gironines, realitzat per Most Enginyers per encàrrec de la Diputació de Girona.
El present estudi té per objecte realitzar una breu valoració tècnica dels impactes ambientals i de les mesures correctores (sense pretendre realitzar un estudi d’impacte ambiental) de les cinc subestacions previstes per la nova línia de 400 kV al seu pas per les comarques gironines. Són cinc infraestructures que poden generar un impacte mediambiental important als municipis afectats per la seva implantació.
Un altre aspecte valorat és la possibilitat de compactació o soterrament inherents a l’aplicació de les darreres tecnologies.
Per obtenir el mapes cal demanar-los a la Secretaria Tècnica del CILMA
Estudi Subestacions MAT - Memòria
Estudi Subestacions MAT - Annex 1 Exemples rellevants
Estudi Subestacions MAT - Annex 2 Santa LLogaia d'Àlguema
Estudi Subestacions MAT - Annex 3 Bescanó
Estudi Subestacions MAT - Annex 4.1 Sant Julià de Ramis
Estudi Subestacions MAT - Annex 4.2 Sant Julià de Ramis
Estudi subestacions MAT - Annex 4.3 Sant Julià de Ramis
Estudi subestacions MAT - Annex 5 Juià
Estudi Subestacions MAT. Annex 6.1 Riudarenes
Estudi Subestacions MAT - Annex 6.2 Riudarenes
Estudi subestacions MAT - Quadre resum
(9) ESBORRANY Informe tècnic sobre les alternatives de soterrament de la línia MATentre Santa Llogaia d’Alguema-Bescanó i ramal de Riudarenes.Traçat i obra civil, Most Enginyers SL. Maig 2009
(11) Informe jurídic en relació a la viabilitat de la implantació del soterrament de la MAT en la zona de domini públic i en les zones de servitud i afecció de carreteres. Eduard de Ribot, juliol 2009
Informe Jurídic Eduard de Ribot. Juliol 2009
El CILMA defensa la viabilitat del soterrament de la MAT a la demarcació de Girona davant del Parlament de Catalunya (5 de maig de 2009)
El Consell d’Iniciatives Locals per la Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) va comparèixer davant la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament de Catalunya per defensar la viabilitat del soterrament de la MAT en el tram Bescanó-Santa Llogaia i ramal de Riudarenes.
En l'enllaç de TV3 hi trobareu la notícia ( a partir del minut 4:30)
Presentació del CILMA en el Parlament de Catalunya. 05 de maig de 2009
Canal Parlament - Compareixença 5 de maig de 2009
TN Comarques de TV3 - 06 de maig de 2009
Informe tècnic sobre les alternatives de soterrament i compactació de la nova línia de Serinyà –Figueres (132 kV)
Aquest informe proposa una solució soterrada que aprofitaria el corredor d’infraestructures de l’autovia A-26 i el traçat del gasoducte Martorell-Figueres.
II Jornada “Municipis gironins contra el canvi climàtic” Octubre 2009
La jornada va donar a conèixer l'actualitat dels acords i la planificació del canvi climàtic, com s'està desenvolupant la signatura del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses a les comarques de Barcelona i l’experiència de tres municipis gironins. A la segona part es van desenvolupar quatre taules de treball per a realitzar un intercanvi de casos pràctics en la lluita contra el canvi climàtic.
II Jornada Municipis gironins contra el canvi climàtic. LLoret de Mar 2009
II Jornada CC. Actualitat dels acords i planificació per a la mitigació del canvi climàtic.
II Jornada CC. El pacte d'alcaldes i alcaldesses a les comarques de Barcelona.
II Jornada CC. El pacte d'Alcaldes.
Enllaç web oficial del Pacte d'Alcaldes - Comissió Europea
Exposició "Avaluació dels efectes del canvi climàtic a la Costa Brava". 2009
L'Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona està treballant en l'avaluació del efectes del canvi climàtic a la Costa Brava, i ha preparat una exposició que ha comptat amb suport de la Diputació de Girona, el CILMA, el Consell Social de la UdG i el Vicerectorat de Política Científica de la UdG. La Diputació de Girona ha finançat l'elaboració d'aquesta exposició i ara la posa a l'abast dels ens locals per tal de poder-ne fer difusió.
Consta de 10 roll-ups, de 100 x 200 cm cadascun, que tenen un suport que permet muntar-los i desmuntar-los fàcilment. El contingut dels plafons (sempre centrat en el cas concret de la Costa Brava, excepte el primer d'ells que explica què és el canvi climàtic), és el següent:
Plafó 1: Què és el canvi climàtic ? .
Plafó 2: Autoria i estructura de l'estudi .
Plafó 3: La Costa Brava .
Plafó 4: El clima observat .
Plafó 5: El clima futur (1a part) .
Plafó 6: El clima futur (2a part) .
Plafó 7: Impactes previstos (1a part) .
Plafó 8: Impactes previstos (2a part) .
Plafó 9: Estratègies d'adaptació (1a part) .
Plafó 10: Estratègies d'adaptació (2a part) .
L'exposició es cedeix de forma gratuïta, però l'ens local s'ha de fer càrrec de les despeses de transport d'un lloc a un altre.
Tríptic exposició "Avaluació dels efectes del canvi climàtic a la Costa Brava". 2009
Municipis gironins contra el canvi climàtic. Febrer 2009
Un total de 62 ens locals (entre ajuntaments i consells comarcals) de les comarques de Girona s’han adherit al manifest que porta per títol Municipis gironins contra el canvi climàtic, el qual recull, entre d’altres, el compromís dels ens locals de reduir les emissions de CO2, de conscienciar i sensibilitzar la ciutadania sobre aquest procés, així com la priorització d’accions contra el canvi climàtic derivades del programa de l’Agenda 21. També demana a la Comissió Europea i a les administracions nacionals i autonòmiques el finançament necessari per poder implementar accions concretes.
La veu d’aquests municipis es va fer sentir a les sessions dels governs locals pel clima que es va celebrar el desembre de 2008 a Poznan (Polònia), en la qual hi han participat representants de l’Ajuntament de Lloret de Mar, impulsor juntament amb el CILMA del manifest. Aquesta trobada prepara el proper compromís, a Copenhaguen aquest any, on s’ha de negociar un nou protocol que substitueixi el de Kyoto, que deixarà de tenir vigència el 2012.
El CILMA, ha elaborat un petit informe que, juntament amb una còpia de tots els acords municipals, s’ha enviat a les següents administracions i entitats: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, el Ministerio de Medio Ambiente, Oficina del Cambio Climàtico, Red Española de Ciudades por el Clima, Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea i ICLEI (associació internacional de governs locals per a la sostenibilitat).
Jornada "Municipis gironins contra el canvi climàtic" Setembre 2008
Programa jornada "Municipis gironins contra el canvi climàtic" Setembre 2008
Ponència inauguració de la jornada. Josep Enric Llebot. Set. 2008
Conclusions Jornada Canvi Climàtic. 2008
MANIFEST DELS MUNICIPIS GIRONINS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. 2008
Acord tipus sobre el soterrament de la línia MAT a les comarques gironines seguint el corredor d'infraestructures de comunicació
Acord tipus soterrament línia MAT, aprovat per la Junta Executiva. Abril 2008
Model tipus al·legacions línia MAT, enviat per l'AMMAT. Juny 2008
Actes territorials - Convenció Catalana del Canvi Climàtic a les comarques gironines. Desembre 2007
Recull d'aportacions des de les Comarques Gironines amb la participació dels agents institucionals, socials i econòmics per a la redacció del Pla d'acció a la mitigació del canvi climàtic, document que contribuirà a implementar l'Estratègia Catalana sobre el Canvi Climàtic.
Programa sessions treball canvi climàtic. Desembre 2007
Recull d'aportacions sessions territorials Convenció Catalana del Canvi Climàtic. Desembre 2007
Sessió informativa sobre les alternatives de soterrament de línies elèctriques de molt alta tensió. Setembre 2007
Programa sessió treball soterrament línies elèctriques. Setembre 2007
Sessió Informativa Soterrament - Article ABB Línies soterrades
Sessió Informativa Soterrament - Article ABB Soterrament
Sessió Informativa Soterrament - Informació ABB Cable
Sessió Informativa Soterrament - Pirelli 2002 article soterrament
Sessió Informativa Soterrament - Pirelli 2003 article soterrament
Sessió Informativa Soterrament - Projectes cabes ABB
Sessió Informativa Soterrament - Revista ABB article Londres
Sessió informativa soterrament - Revista ABB Queensland
Sessió Informativa Soterrament - Revista ABB Suècia
Sessió Informativa Soterrament - Soterrament Línies Regne Unit i Holanda
Esborrany de proposta d'ordenança municipal de construcció sostenible (2007)
Mitjançant un conveni de col·laboració amb la Universitat de Girona, concretament amb el Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció, es va redactar aquest esborrany que pot esdevenir d'obligat compliment en els projectes públics de nova planta i rehabilitacions, i també parcialment en l'àmbit de la promoció privada, deixant l'aplicació d'alguns capítols amb caràcter voluntari i incentivat, i alguns altres com a simples recomanacions. El text va ser revisat jurídicament per un advocat.
Esborrany - Ordenança tipus construcció sostenible
Annexos - Esborrany ordenança tipus construcció sostenible
Jornada Construcció Sostenible a les comarques de Girona. 2007
Programa jornada La construcció Sostenible a les comarques de Girona. Abril 2007
Jornada "La Construcció Sostenible". Juny 2006
L'objectiu de la jornada va ser donar a conèixer experiències en construcció sostenible que s'estan duent a terme, així com debatre en una taula rodona quins és el paper dels ens locals en la construcció sostenible. En aquests taula rodona hi estaven representants dels: ens locals, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, associació de productors d'energies renovables, gremi de promotors i constructors d'edificis i agrupació d'arquitectes per la sostenibilitat.
Programa Jornada Construcció Sostenible. Juny 2006
Jornada La implantació de l'energia eòlica a les comarques gironines
Programa Jornada Energia Eòlica. Febrer 2006
L'impacte paisatgístic dels parcs eòlics. Jaume Busquets. Febrer2006
"Altres tecnologies de baixa intensitat eòlica. L'energia eòlica marina." Roger Scherer. Febrer 2006
Pla d'Energia de Catalunya 2006-2015
Jornada “La línia de 400 KV a debat”. 2004
Jornada de debat sobre la construcció de dues línies d’interconnexió elèctrica transpirinenca de 400 KV Sentmenat-Vic-Bescanó-Baixàs i Bescanó-Maçanet de la Selva amb l’objectiu de donar a conèixer el projecte, saber els criteris d’oposició que han sorgit en el territori, la posició de la Generalitat vers aquesta infraestructura i la visió dels ajuntaments de la Catalunya Nord.
Programa Jornada línia 400.000 volts
Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS)
Com a novetat l’ordenança solar és una nova via d’implantació d’aquesta energia i en tant que nova té molt camí per evolucionar. Entre les institucions es fan accions similars però no idèntiques i per tant l’intercanvi d’informació i experiències pot reduir el temps d’aprenentatge. En aquests moments hi ha un mercat solar en creixement que s’ha de potenciar. Amb un centre on s’agrupin aquests interessos, les administracions podran tractar, sense dedicar-hi més recursos, línies d’actuació sense especialitzar-se.
En aquest sentit, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i 22 municipis catalans han decidit crear un consorci públic amb el nom de Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), amb la participació també de les entitats locals: la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, el CILMA, l’ACM, la FMC, entre d’altres.
L’objectiu del CSOS és donar suport jurídic, administratiu i tècnic a tots aquells municipis que ja disposen o en tot cas volen crear ordenances municipals per a la implantació de l’energia solar tèrmica.
La dotació inicial pressupostària del projecte en que es compta és de 65.500 €, a càrrec de l’ICAEN, per assumir les despeses derivades de la constitució, la gestió i l’operativa del consorci i de les derivades de les accions inicials.
Eficiència Energètica i Energies Renovables - Activitats i projectes | actualització: 12.07.2010
amb el suport de: 
Aigua