Residus

Descripció

Data de creació

07.09.2000

Coordinador

Pendent

Objectius

LA REDUCCIÓ, LA REUTILITZACIÓ I EL RECICLATGE COM A FITES EN L’ACTUAL GESTIÓ DELS RESIDUS

La gestió dels residus és objecte de particular atenció en les anàlisis de sostenibilitat. En efecte, el fluxe de residus dóna idea de la irreversibilitat de l’ús dels recursos i de la intensitat amb què el fenomen es manifesta. És per això que les actuals polítiques en relació al medi ambient tendeixen a limitar la producció de residus, ja sigui per una disminució directa de fluxes –reducció–, ja sigui per la reintroducció de materials en la cadena de valor –reciclatge. Si bé és veritat que els residus municipals constitueixen una petita part del conjunt dels que genera el sistema productiu, tampoc no és menys cert que hi ha una bona correlació entre un i altre, de forma que el residu domèstic reflexa també el grau de sostenibilitat del conjunt del sistema.

La política catalana en la matèria, inspirada en les Directives comunitàries, queda recollida en la Llei 6/93, de 15 de juliol, reguladora dels residus, i en els programes sectorials que la desenvolupen els quals, a partir de la composició estàndar de la bossa de residus domèstics, fixen uns objectius de reciclatge per als seus diferents components, tals com la matèria orgànica, el vidre o el paper.

NORMATIVES I PROGRAMES DE GESTIÓ: ENCARA MASSA LLUNY DE LES PRÀCTIQUES I ACTUACIONS QUOTIDIANES

Més recentment, la Ley 11/97 de envases y residuos de envases estableix objectius de reciclatge i valorització per als residus d’envasos lleugers (llaunes, brics, plàstics, etc). D’aquesta manera queda definit l’objectiu quantitatiu de reciclatge que, segons preveu el Programa de Gestió de Residus Municipals (PGRM), s’incorpora als seus propòsits. Això permet establir una fita ponderada mitja de reciclatge per als residus domèstics de Catalunya.

Per a la resta de fraccions, les tècniques de tractament homologades són l’abocament controlat i la valorització tèrmica. També s’experimenta amb la valorització química o metanització, que fa possible obtenir gas combustible per digestió o fermentació dels residus. Avui és en ús en alguns abocadors on es dóna de forma espontània, i en procés de desenvolupament com a tècnica específica de tractament.